`);
finestraImpressio.document.close();
// Esperem que es carregui el contingut i fem la impressió
finestraImpressio.onload = function() {
finestraImpressio.focus();
finestraImpressio.print();
finestraImpressio.close();
};
});
Comparec per valorar la votació d’avui al Congrés dels Diputats dels Decrets Llei en matèria d’habitatge que, com saben, no han estat aprovats.
I comparec perquè el fet que aquests Decrets Llei no s’hagin aprovat té un efecte directe sobre els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, i també sobre les polítiques de foment del dret a l’habitatge que hem de desenvolupar a la nostra ciutat.
En primer lloc, vull dir que avui hem perdut una gran oportunitat.
Una gran oportunitat per continuar canviant les regles del joc en matèria d’habitatge.
Una gran oportunitat per continuar garantint el dret dels veïns i veïnes a quedar-se als seus barris.
Una gran oportunitat, en definitiva, per continuar fent allò que hem fet a Barcelona en els darrers anys: generar un escut social per fer front a l’especulació i a la pujada contínua i injustificada dels preus, alhora que hem doblat la construcció d’habitatge protegit i hem reforçat les polítiques de rehabilitació
Hem perdut una gran oportunitat d’aprovar dos Decrets Llei útils i imprescindibles per garantir el dret a l’habitatge a la nostra ciutat.
Primer, posaven límits clars a aquells que volen comprar edificis per fer-ne negoci.
És cert que ja l’any passat vam aconseguir reduir les compravendes de finques senceres en un 32% gràcies a la regulació.
Aquesta regulació ha estat clau per desincentivar les compres de caràcter especulatiu, en un context en què el control dels preus del lloguer redueix de manera important la rendibilitat.
A més, l’anunci de la desaparició dels pisos turístics el 2028 —que suposarà retornar prop de 10.000 habitatges a l’ús residencial a Barcelona— reforça encara més aquest canvi de marc.
Fuente: Ajuntament de Barcelona
