`);
finestraImpressio.document.close();
// Esperem que es carregui el contingut i fem la impressió
finestraImpressio.onload = function() {
finestraImpressio.focus();
finestraImpressio.print();
finestraImpressio.close();
};
});
La revista ‘Barcelona Metròpolis’, la publicació de pensament urbà i de ciutat editada per l’Ajuntament de Barcelona, se suma a la cinquena edició de la Biennal de Pensament de Barcelona amb un número que comparteix el seu lema: “Desencadenar el present”. La revista proposa una mirada crítica als grans reptes del nostre temps i planteja com afrontar un present marcat per les crisis, la incertesa i les desigualtats sense quedar atrapats entre la nostàlgia d’un passat idealitzat i les visions catastrofistes del futur.
En el seu editorial, la directora de la revista, Milagros Pérez Oliva, defensa la capacitat de les ciutats per donar resposta a reptes com la crisi climàtica o l’augment de les desigualtats i per obrir espais de debat i transformació. Igualment, l’últim número de la revista reuneix les reflexions de Jean-Philippe Kindler, Míriam Cano, Lola López Mondéjar, Eudald Espluga, Ainhoa Nadia Douhaibi, Maryam Madjidi, Bernat Castany Prado, Juan Evaristo Valls Boix i Teresa Caldeira, que analitzen des de diferents perspectives alguns dels fenòmens que marquen les societats contemporànies.
Jean-Philippe Kindler analitza com la frustració socioeconòmica i la sensació de viure una “vida bloquejada” poden alimentar les divisions i les respostes autoritàries i reivindica recuperar la solidaritat i l’eficàcia de l’acció col·lectiva. Míriam Cano aborda la disputa per la veritat en temps de postveritat i defensa la necessitat de reconstruir els vincles de confiança sobre els quals se sosté la democràcia.
La relació amb la tecnologia és un altre dels eixos del dossier. Lola López Mondéjar alerta dels efectes del tecnocapitalisme i la digitalització sobre capacitats humanes com pensar, imaginar o estimar, mentre que Eudald Espluga reflexiona sobre el nihilisme contemporani i la sensació que no existeixen alternatives possibles davant les crisis actuals.
La publicació aborda també les polítiques migratòries europees, amb Ainhoa Nadia Douhaibi, que situa l’enduriment de les fronteres en unes dinàmiques colonials, racials i de classe que venen de lluny. L’escriptora Maryam Madjidi reflexiona sobre l’exili, la identitat i el desarrelament a partir de la seva pròpia experiència i del seu treball amb adolescents exiliats.
Completen el dossier Bernat Castany Prado, que reivindica recuperar la capacitat política de transformar la societat; Juan Evaristo Valls Boix, amb un recorregut per la història del rebuig al treball i una crítica a la centralitat del rendiment i la productivitat, i Teresa Caldeira, que analitza les noves masculinitats i l’aparició de formes de paternitat més presents i allunyades del model tradicional del pare proveïdor.
El número 140 inclou també una entrevista a Lluís Bassat, pioner de la publicitat i una de les figures clau de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, que repassa la seva trajectòria i reivindica la importància de la veritat en la comunicació. El cineasta José Luis Guerín reflexiona des del Raval sobre el pas del temps, la melancolia i les diferències entre la ficció i el documental. La revista també recupera la visita de l’escriptora escocesa Ali Smith a Barcelona amb motiu del Pregó de la Lectura de Sant Jordi 2026.
En l’àmbit urbà, Sergio Porcel analitza els aprenentatges del Pla de Barris i el paper de les polítiques de proximitat davant la vulnerabilitat urbana, mentre que Carlos Márquez Daniel aborda la nova estratègia per a Ciutat Vella, que planteja prolongar la rambla del Raval fins al mar a través de l’avinguda de les Drassanes.
La revista obre també un debat sobre l’impacte de les xarxes socials i la intel·ligència artificial en la conversa pública, i dedica espai a Gaudí com a precursor de l’arquitectura sostenible i als plans d’ampliació del MNAC al Palau Victòria Eugènia amb l’horitzó del 2029. Completen el número el relat ‘Un record entre la boira. Barcelona, 1925’, de l’escriptora Maria Carme Roca i les habituals recomanacions de llibres i exposicions.
Dimarts 13 d’octubre, a les 21.00 hores (Auditori MGS, c/ Entença, 335)
Fuente: Ajuntament de Barcelona
