`);
finestraImpressio.document.close();
// Esperem que es carregui el contingut i fem la impressió
finestraImpressio.onload = function() {
finestraImpressio.focus();
finestraImpressio.print();
finestraImpressio.close();
};
});
L’Observatori de les Discriminacions, a través de les dades de l’Oficina per la No Discriminació (OND) i la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminacions (SAVD), ha presentat el darrer informe corresponent a l’any 2025 amb el recull de les discriminacions ocorregudes a la ciutat. L’any 2025 es van registrar 1.265 situacions de discriminació, el que representa un increment de 163 registres respecte a l’any anterior.
El racisme i la xenofòbia són el motiu principal de discriminació, per vuitè any consecutiu, amb 348 incidències, que van afectar principalment dones (163). Destaquen situacions de racisme contra persones de l’Amèrica Llatina (113), amb gairebé la meitat dels casos, i de racisme antimusulmà (92).
Les dades recollides a l’informe avalen les principals actuacions impulsades per l’equip de govern municipal per garantir els drets de les persones, a les problemàtiques detectades i denunciades per la ciutadania. També que les entitats que integren la Taula SAVD desenvolupen un treball significatiu com a organitzacions defensores dels drets humans a la ciutat.
Amb l’objectiu de combatre el racisme de manera estructural, transversal i a llarg termini que permeti garantir una igualtat real i efectiva de drets, oportunitats i reconeixement de totes les persones, Barcelona disposa del Pla Antiracista 2026-2036 amb un pressupost de 3,4 milions d’euros. El 2024 la ciutat va acollir el IV Fòrum Global UNESCO contra el Racisme i la Discriminació on es va impulsar l’Aliança Global Contra el Racisme de la UNESCO.
La discriminació lingüística per l’ús del català és el segon motiu de discriminació, amb 284 incidències. Les persones afectades van intentar fer accions quotidianes –demanar un servei en un bar o restaurant, fer una gestió mèdica, renovar documentació, contractar un servei o presentar una reclamació– utilitzant el català i s’ha trobat amb exigències per canviar al castellà per ser ateses, manca de documentació en català i fins i tot denegacions de servei. Així, les entitats privades constitueixen el principal focus de discriminació per motius lingüístics, en col·locar barreres d’accés a serveis.
Des de juliol de 2025 l’Ajuntament de Barcelona vehicula la garantia dels drets lingüístics de la ciutadania catalanoparlant i la promoció de la llengua catalana a través de l’acció de la comissionada d’ús social del català. Pel que fa a combatre les discriminacions en l’àmbit de l’administració municipals, l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa accions a nivell intern, en l’àmbit empresarial i també en l’àmbit educatiu.
Així s’han incorporat clàusules lingüístiques en la contractació pública. A Gràcia s’ha dut a terme una acció d’informació i incidència sobre el comerç i la restauració en 850 establiments i s’ha fet inspeccions del compliment de la normativa de política lingüística als establiments de la Rambla. A més, en l’àmbit del transport, s’està avançant en la incorporació de requisits lingüístics en processos de selecció de la plantilla de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
El tercer motiu discriminatori ha estat la salut amb 268 incidències. Les persones amb diagnòstic de salut mental han estat objecte del 57% de les incidències discriminatòries dintre de l’àmbit de la salut.
El capacitisme, és a dir, la discriminació i un prejudici social contra les persones amb discapacitat, i la LGTBIfòbia són el quart i cinquè motiu discriminatori a Barcelona, respectivament. En el cas del capacitisme, les dones (139) són les més afectades amb un increment del 106% d’incidències denunciades per persones amb discapacitat física. Pel que fa a l’LGTBI-fòbia, s’ha duplicat en el període analitzat, en passar de 112 casos el 2019 a un pic històric de 228 casos l’any 2025. Aquest increment es concentra de manera molt evident en la gaifòbia i la transfòbia.
L’Observatori de les Discriminacions a Barcelona és una iniciativa de participació coordinada entre l’Oficina per a la No Discriminació i la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminació, formada per ACATHI, ACAPPS, Àmbit Prevenció, Bayt al-Thaqafa, Cepaim, Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), Consell Assessor de la Gent Gran (CAGG), Creació Positiva, Dincat, Dones Juristes, Exil, FAGIC (Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya), Federació ECOM, Federació Salut Mental Catalunya (FSMC), Federació Veus, Fil a l’Agulla, Fundació Secretariado Gitano (FSG), GAG (Grup d’Amics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals), Gais Positius, Instituto Romanó para Asuntos Sociales y Culturales, Irídia, L’Associació Drets Sexuals i Reproductius, OAR (Oficina d’Afers Religiosos), Observatori contra la LGTBI-fòbia, Plataforma per la llengua, Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar (XAPSLL), Sindicat de Llogateres, Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament (Xarxa MGD) i SOS Racisme Catalunya.
Durant 2025, les entitats de la Taula SAVD i l’OND van dur a terme un total de 2.056 actuacions d’acompanyament i suport a través dels seus serveis d’atenció a les persones afectades per situacions discriminatòries. Destaca l’orientació jurídica com la principal acció, amb 852 actuacions, la qual cosa representa el 41,44% de les intervencions totals.
Fuente: Ajuntament de Barcelona