`);
finestraImpressio.document.close();
// Esperem que es carregui el contingut i fem la impressió
finestraImpressio.onload = function() {
finestraImpressio.focus();
finestraImpressio.print();
finestraImpressio.close();
};
});
Els barcelonins i les barcelonines han tornat a valorar amb la puntuació més alta de la sèrie històrica, la gestió de l’Ajuntament de Barcelona, només igualada per la de 2018. Així, l’Enquesta de Serveis Municipals 2026 situa en un 6,5 la nota mitjana que s’atorga a aquest àmbit, una dècima superior a la de 2025. Els veïns de Barcelona també puntuen amb un 7,6 la satisfacció de viure a la ciutat, la nota més alta des de 2019, i amb un 7,9 la satisfacció de viure al seu barri.
L’Enquesta de Serveis Municipals, inclosa en el Pla d’Estudis Sociològics, és un treball que es fa anualment, des de 1989, a partir de l’entrevista domiciliària a 6.000 barcelonins i barcelonines amb l’objectiu de conèixer la seva opinió sobre la ciutat, la gestió municipal i l’avaluació dels diferents serveis oferts per l’Ajuntament. El treball de camp, les entrevistes, es van fer del 2 de febrer al 30 d’abril d’enguany.
De fet, vint-i-tres serveis de vint-i-sis obtenen una nota igual o superior a 6 i d’aquests, dotze tenen un notable. Així, es valora la seguretat al barri amb un 6,2; la facilitat d’accés al transport públic, valorada positivament per vuit de cada deu entrevistats; i la neteja, que rep una valoració de 6,6 punts. Només un servei, l’aparcament, suspèn.
La percepció sobre la utilització dels recursos econòmics municipals és positiva, amb una majoria de ciutadans que considera que l’Ajuntament gestiona bé o molt bé els diners públics. Els Bombers tornen a encapçalar el rànquing de valoracions dels serveis municipals amb una puntuació de 8,3 sobre 10. Les biblioteques públiques (8,1), els centres cívics (7,7), el tramvia (7,7) i les activitats culturals (7,6) completen el grup de serveis més ben valorats pels residents.
La valoració de la seguretat ciutadana incrementa tres dècimes respecte de l’any passat i arriba al 5,6 de puntuació. Així mateix, l’enquesta confirma la tendència a la davallada de la inseguretat com a principal preocupació de la ciutadania, amb dos punts percentuals menys que al 2025–de 26,5% al 23,8%–, malgrat que continua sent la principal demanda a l’ajuntament.
La dificultat d’accedir a l’habitatge, que assoleix el 23%, registra el valor més alt de tota la sèrie històrica. A més, és el primer problema personal que reconeixen els i les barcelonines (16,9%), per sobre d’altres com la inseguretat (12,5%) o els problemes econòmics (9,3%).
A escala de barri, les preocupacions presenten diferències territorials significatives: a Ciutat Vella la inseguretat arriba al 44% i el turisme manté una elevada presència. D’altra banda, a Gràcia, el turisme i el model de ciutat tenen un pes més rellevant que a la resta de districtes.
Així doncs, les demandes dirigides a l’Ajuntament coincideixen plenament amb aquest diagnòstic: els ciutadans reclamen prioritàriament millorar la seguretat (15,1%), facilitar l’accés a l’habitatge (14,8%) i reforçar la neteja dels carrers (10,3%).
L’enquesta dibuixa, finalment, una ciutat que continua transformant-se socialment. La majoria dels residents fa més de deu anys que viu a la ciutat, i la propietat i el lloguer continuen sent les formes predominants de tinença residencial, en un percentatge gairebé igual. Segueix creixent el pes de la població nascuda a l’estranger.
A més, es consolida la reducció de la presència del cotxe privat a les llars barcelonines, en línia amb els canvis en els hàbits de mobilitat urbana.
En relació amb la llengua, l’enquesta pregunta a la ciutadania si pot utilitzar la seva llengua en diferents àmbits, com en el comerç, en els estudis o en l’oci. Nou de cada deu enquestats assegura que pot mantenir el català en les interaccions amb els serveis públics municipals. En canvi, només la meitat diu que ho pot fer amb el personal de bars, restaurants i comerç.
Fuente: Ajuntament de Barcelona
